Hi ha relació entre l’aigua que bevem i la litiasi renal?
9/3/2022

Hi ha relació entre l’aigua que bevem i la litiasi renal?

El servei d’Urologia de la Clínica Sant Josep explica la relació sobre la formació de pedres al ronyó i l’aigua que es consumeix a la ciutat

La creença que l’aigua de l’aixeta no és del tot saludable ha anat en augment amb l'aparició en el mercat dels filtres d’aigua d’ús particular i els descalcificadors. L‘uròleg de la Clínica Sant Josep, el Dr. Roberto Castañeda, explica com alguns pacients beuen aigua embotellada perquè creuen que és més sana “en estar lliure de químics com el clor o per tenir “menys calci que l’aigua que surt per l’aixeta”. Precisament, qui fa aquests comentaris són pacients que tenen o han tingut litiasi renal o el que es coneix popularment com a pedres al ronyó.

Les pedres al ronyó són càlculs o dipòsits que es formen al ronyó quan diversos minerals, com el calci, existents a l’aigua i els aliments es concentren i se solidifiquen. Aquestes pedres poden obstruir els canals de les vies urinàries i perjudicar la funció pròpia dels ronyons. Com comenta el Dr. Robert Castañeda, uròleg de la Clínica Sant Josep, “s’estima que la litiasi renal afecta a més d’un 10% de la població, sent una de les malalties amb una simptomatologia més dolorosa”.

Qui ha patit o pateix de litiasi renal sap que una de les recomanacions per evitar la formació d’aquestes pedres és beure uns 2 litres  d’aigua al dia per evitar que aquests càlculs renals puguin tornar-se a formar però, els pacients es pregunten:

Es pot beure aigua de l’aixeta si es té tendència a formar pedres al ronyó?

 

El Ministeri de Sanitat calcula que el 99,5% de l’aigua de l’aixeta és apta per al consum, gràcies a les revisions que realitzen les empreses subministradores, arribant a fer-ne més de 35 anàlisis diàries. Quan l'aigua no està en condicions òptimes, el subministrament se suspèn i es comunica a tota la població fins a garantir el restabliment del servei.

Segons els paràmetres analítics d’Aigües Manresa, que s’encarrega de la gestió pública de l’aigua a Manresa, municipis del Bages, Calders (Moianès) i Calaf (Anoia), el calci de l’aigua que surt per l’aixeta no supera els nivells fixats per les autoritats sanitàries. Altres analítiques que es fan periòdicament controlen també la quantitat de clor, l’olor, el gust, la terbolesa, el color, i possibles bactèries i metalls pesants.

Tot i que els anàlisis i controls estan estandarditzats, el que si varia és el gust de l’aigua depenent de la regió . En aquest aspecte, l'aigua embotellada garanteix un gust estable i potser més agradable, però no per aquest motiu es pot dir que sigui més saludable.

Tot i així, com comenta Castañeda, “el fet de viure en una zona d’aigua amb duresa, amb una aportació de calci i magnesi elevada, ha portat molta gent a consumir i comprar aigua embotellada diàriament”. 

El desenvolupament de la litiasi renal dependrà més del tipus de dieta i les condicions dels ronyons més que no pas de l’origen del consum de l’aigua. Com apunta Castañeda, “el calci no està únicament a l’aigua sinó que és present a molts aliments. És el conjunt de tot el que menges i la condició genètica el que afavorirà l’aparició de pedres al ronyó”.

Com especifica Castañeda, “tant una dieta amb un consum de calci elevat com una altre persona que no consumeix productes amb calci poden tenir pedres al ronyó. Per aquest motiu, s’ha de mantenir una aportació de calci que determinarà el metge”.

L’uròleg de la Clínica Sant Josep apunta que, “si és tenen pedres al ronyó o tendència a formar-ne, serà necessari conèixer l’aportació de calci i altres minerals a la dieta de la persona per descartar quantitats. L’origen del consum d’aigua no és el problema, és el conjunt de calci i altres minerals el que origina la formació de càlculs renals”.   

Quan seria recomanable l’aigua envasada? 

Hi ha alguns casos en què l'aigua envasada pot ser preferible a la de l'aixeta, atesa la menor quantitat de clor. El Dr. Castañeda recomana l’aigua envasada en pacients amb immunodeficiències, persones que estiguin en tractament amb quimioteràpia o aquelles que hagin rebut un trasplantament”.

En conclusió, l'aigua de l'aixeta i l'aigua embotellada són generalment comparables en termes de seguretat, però hi ha altres factors que cal considerar, com el preu de l'aigua embotellada i l'impacte mediambiental del plàstic utilitzat. Per tant, l'elecció recomanada serà qüestió de preferència personal, tenint clar que, el més important per evitar formacions de dipòsits sòlids als ronyons, és beure-la.