L’adolescència i l’activitat física, una etapa complicada

No n’hi ha prou amb l’activitat que els nois i les noies realitzen durant les classes d’educació física a l’escola o a l’institut. Des del meu punt de vista, cal estimular-los per mantenir uns bons hàbits en la pràctica esportiva, que són molts més fàcils si s’inicien ja durant la infància.

L’activitat física ens ajuda a tots a millorar la salut actual i futura. I una de les etapes en què més cal ajudar-los i fer-los un seguiment és durant l’adolescència, etapa de transició psicològica i social entre la infantesa i la vida adulta.

La pubertat i l’activitat física

La pubertat es divideix en la etapa prepuberal de 10 a 12 o 13 anys, i la puberal que en nenes és als 12 anys i en els nens és als 14 anys. Quan s’inicia aquesta etapa, en ambdós sexes, passen per una etapa de creixement accelerat de l’adolescent. És durant aquesta etapa de canvis que els afecta el seu rendiment esportiu. Per exemple, disminueix l’equilibri i el control de l’esquema corporal, o també augmenta la llargada de les extremitats que els afectarà en els llançaments, la natació, els salts i, sobretot, la coordinació. A més, cal sumar-hi un altre factor: el cervell també s’ha d’adaptar a un punt d’observació més alt, que sovint provoca a ulls dels adults que siguin més maldestres.

I què comporten tots aquests canvis?

Durant aquesta etapa de creixement accelerat de l’adolescent, poden viure diverses situacions:

• Per una banda, els adolescents pateixen més lesions. Un estudi realitzat l’any 2014 per l’Acadèmia Americana de Pediatria determina que el risc de lesions del lligament encreuat anterior augmenta considerablement en les nenes, entre els 12 i 13 anys, i en els nens, entre els 14 i 15 anys.
• Els guanys de força segueixen el ritme de la maduració sexual. En el cas dels nens, tenen un augment de la testosterona que els permet augmentar més els músculs i la seva força. En canvi, en les nenes aquest augment ràpid de força no hi és tant.
• També tendeixen a la hipotensió per aquests canvis hormonals que, a vegades, provoca sensació de mareig durant la pràctica esportiva.
• L’entrenament regular no està demostrat que tingui efecte sobre el creixement en alçada, però si que afecta en la composició corporal, disminuint el greix i augmentant la musculatura.
• L’adolescència, a més de ser una etapa amb més risc de lesions, és la que presenta més abandonaments de la pràctica esportiva. Moltes vegades a causa del cansament o l’enamorament, que fa que els costi aixecar-se del sofà.
• Un altre fet que succeeix és que sovint no hi ha la millora esperada, sobretot en els esports individuals. La meva feina és explicar als entrenadors i als pares que aquesta situació és normal durant aquesta etapa, i que si continuen entrenant, de cop i volta un dia milloraran de forma espectacular.
• El pas de l’esport escolar al federatiu, moment en què la competició passa a tenir el protagonisme, fa que els nens i nenes que no destaquen deixin l’esport i els que destaquen freqüentment s’angoixin.

Factors psicològics que milloren amb l’exercici físic en l’època adolescent

La pràctica esportiva regular durant l’etapa adolescent desemboca en la millora de diversos factors psicològics:

• Dona autoregulació o autocontrol del grau d’activació.
• Millora la confiança en si mateix i el ser més positiu.
• Augmenta la capacitat de concentració, la d’imaginació del gest esportiu, de la tècnica i la tàctica.
• Transmet el compromís i els objectius propis i d’equip.
• Tolerància al fracàs.
• Disciplina, acceptar normes i respectar-les

A tot això s’hi afegeix que, en aquesta important etapa de la vida, es viu un canvi en les prioritats: de ser un nen o una nena depenent dels pares, a passar a convertir-se en un ésser social que té una necessitat contínua, no només d’estar amb els col·legues, sinó de ser acceptat per ells. És una sort que el grup d’amics o amigues sigui el mateix amb qui es comparteix un esport. Aleshores, les ganes de fer esport continuaran i les prioritats de l’adolescència es conjugaran idealment amb la pràctica esportiva.

 

Dra. Carme Comellas
Doctora en Medicina de l’Esport
Especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica
Coordinadora del Centre de Medicina de l’Esport al CIMETIR